A les tres últimes conteses electorals vaig votar ICV (IU, en el cas de les generals). Amb tot, no estava segura que fos un canvi definitiu en la meva manera de pensar, des d’un punt de vista polític.
Han anat passant els dies i, arran de les retallades de la dreta a tot el que són serveis bàsics per a la ciutadania, arran de la resolució que la dreta està donant a aquesta crisi -que en realitat no és una crisi econòmica sinó una estafa financera que estem pagant els i les qui no l’hem propiciada-, arran de la situació límit que viu el nostre planeta i que poca gent sembla disposada a combatre, vaig veure clar que m’havia de posar al costat d’un partit que lluités per capgirar les coses.
Volia un partit que cregués, és clar, en l’autodeterminació dels pobles (una qüestió bàsica en democràcia), però que cregués també en la justícia social. És per això que vaig decidir involucrar-me amb la gent d’Iniciativa.
Des d’ICV em van proposar si volia tancar les llistes i vaig acceptar, amb molt de gust i amb total convicció.
Crec que no puc fer altra cosa que ajudar a qui lluita perquè l’estat del benestar no se’n vagi en orris. Jo no penso mirar, amb els braços creuats, com ho desmantellen tot. No vull deixar als meus néts i netes un món pitjor que aquell en què jo he viscut.